Rutes PYRFER

 

Preservació dels actius del ferro

Rutes del ferro: té per objectiu l'optimització de recursos, increment de visitants atrets pel turisme cultural sostenible, patrimonial i de naturalesa i mobilitat transfronterera d'aquests, generació d'ocupació indirecta, i, en conseqüència, multiplicació de l'impacte econòmic.
 

Rutes Catalanes


· CAMPDEVÀNOL La ruta de l'aigua i del ferro.
· BESALÚ Ruta de l'itinerari del fluvià.
· RIPOLL Toca Ferro.
· ALINS Camí Ral de la Vall Ferrera i Ruta Costa dels Meners.
· ALPENS Ruta de la forja.

Rutes Franceses


· SYNDICAT MIXTE CANIGÓ GRAND SITE Parcours « Valorisation du patrimoine minier et mémoriel du Massif du Canigó» Secteur Batera- La Pinosa (PS nº4)»
· C.C.DE LA HAUTE ARIÈGE Parcours « Sur les pas des mineurs de Rancié »
· C.C HAUT VALLESPIR Parcours « Visages et paysages du fer »

RUTES PYRFER FINALITZADES

C.C.H.VALLESPIR


ROSTRES I PAISATGES DEL FERRO


Amb l’objectiu de fer realitat la creació d’un producte turístic, cultural i patrimonial a la muntanya de Batera que vetlli per un turisme sostenible, responsable i alhora afavoreixi el desenvolupament econòmic dels pobles de l’Alt-Vallespir, la Mancomunitat de l’Alt-Vallespir presenta el projecte: Rostres i paisatges del Ferro..
Mitjançant els dispositius multimèdia i digitals, els 9 panells connectats permetran als visitants de descobrir els jaciments miners de la muntanya de Batera, d’entendre el seu passat i conèixer les propietats del Ferro del Canigó.
Una oportunitat perfecta per caminar sobre l’antiga via del tren miner que connectava les estacions de Repalona i de Formentera. Per veure in situ els jaciments miners de la Pinosa, dels Menerots, de Batera… i també els vestigis de les instal·lacions. Per recórrer els senders tortuosos per on els miners accedien a les instal·lacions i per on els traginers davallaven el mineral i el carbó vegetal cap a les fargues.
L’objectiu de posar a l’abast del públic aquest patrimoni és també el de salvaguardar-ho.

CAMPDEVÀNOL


RUTA DE L'AIGUA I EL FERRO


El Molí Fariner, que havia estat un dels pocs molins de farina que mogut per la força de l'aigua no li calia un embassament i podia moldre sense parar. A fora, la Turbina Francis, que aprofitava el salt d'aigua del molí i donava una potència per a la producció, mitjançant un alternador d'energia elèctrica.
Caminarem cap al Canal del Martinet, o Canal del Puntarró, on les mestresses rentaven la roba cada dia de l'any. I a l'esquerra ens dirigim cap al carrer clavetaires, conegut per dues indústries de claus molt importants en aquella època. (1858).
Acabarem la ruta visitant el Canal de la Sèquia Molinar. Aquest lloc vol ser un Mirador sobre el Riu Freser ens permetrà observar la resclosa, el riu Freser, el canal de la Sèquia Molinar, la comporta de sortida d'aigua cap al riu, el Pont Vell i els vestigis de l'antiga Farga Grau.

BESALÚ


ITINERARI PATRIMONI INDUSTRIAL DE LA VALL DEL FLUVIÀ A BESALÚ


Ruta que mostra i explica didàcticament les infraestructures i llocs dels quals el ferro en primera instància i el patrimoni industrial de forma general, han de ser nexe d'unió conceptual.
Tindrà com a punt neuràlgic i centre d'informació el Molí de Subirós, recorrerà tot el municipi des de la paperera de Can Surós a l'oest, fins al museu de LC paper a l'est, aprofitant els espais naturals i històrics més destacables de Besalú.
A cadascun dels elements, a més d'explicar el seu funcionament concret del mateix, es proposa explicar la tipologia genèrica del tipus d'element, la seva evolució, la seva aportació al desenvolupament humà, la feina i el procés d'elaboració del producte que es feien i tot el que sigui necessari per donar una visió de conjunt que aporti coneixement més enllà de l'equipament concret.

ALINS

Conegut popularment com “la Vall Ferrera” per la seva tradició històrica d’explotació del ferro des de l’època dels romans compte amb tres rutes dedicades al ferro (Itinerari de les Fargues, Itinerari de la Costa dels Meners i el Camí Ral de la Vall Ferrera) i gràcies al projecte PYRFER s’ha pogut fer la senyalització de les dues últimes.

CAMÍ RAL DE LA VALL FERRERA


Des de finals de l’imperi romà, el mineral de ferro del bosc de Virós -de gran qualitat era reconvertit en ferro en forns siderúrgics situats al mateix bosc.
A l’edat moderna, en canvi, aquest mineral es transportava fins al fons de la vall, on era transformat a través del sistema de farga a la catalana. Fins a quatre fargues van explotar el ferro simultàniament:la farga de Santa Maria, la farga nova d’Alins, la farga vella d’Ainet i la farga de Llavorsí. El transport dels lingots de ferro resultants es realitzava pel camí ral fins a Llavorsí. A partir d’aquí, els raiers els transportaven Noguera Pallaresa avall fins al Segre i d’aquí fins a l’Ebre i cap al Mediterrani.
El camí d’Alins a Tírvia ressegueix aquest periple del ferro per la Noguera de Vallferrera a través d’un paisatge de boscos de ribera i prats de dall, alhora que permet descobrir el llegat històric i les escultures de forja d’Ainet de Besan i Araós. La ruta es pot continuar fins a Llavorsí.

ITINERARI DE LA COSTA DELS MENERS


Algunes de les restes que hi ha en aquest bosc tenen, pel cap baix, 1600 anys. Des del segle III dC fins a principis del XX es va anar regirant la terra buscant un bé preuat: el ferro. Al llarg del temps es van succeir diferents tècniques d’explotació, sempre amb l’objectiu d’obtenir aquest metall cada cop més important. Per produir el ferro feia falta una gran quantitat de carbó vegetal.
És així com l’entorn es va anar transformant: la febre del ferro del passat va ser un dels principals condicionants del paisatge actual.
L’itinerari, que retrocedeix aquests 1600 anys, mena el visitant fins als vestigis miners és antics trobats aquí i li permet conèixer les diferents formes d’extracció i transformació del mineral i també les d’obtenció de l’energia necessària per al procés.

ALPENS


RUTA DE LA FORJA D’ALPENS


El municipi d’Alpens, a partir del llegat de Joan Prat Roca, el ferrer d'Alpens, guarda actualment un gran patrimoni en forja artística repartit pels carrers i places del nucli urbà.
Joan Prat (Alpens, 1898-1985), fou el ferrer del poble que va elaborar múltiples peces de forja i elements exteriors que es poden contemplar passejant pels carrers d’Alpens.
El llegat patrimonial de forja compta amb més de 80 elements, integrat per picaportes, baranes, reixes, fanals, més les escultures col·lectives realitzades durant les Trobades Internacionals de Forjadors, més les obres premiades en els Premis Alpens de Forja Artística.
Tot aquest patrimoni ha esdevingut un museu de forja al carrer que es pot recórrer com un circuit tot parant davant dels diferents elements per a poder contemplar-los.